|
RECORDEM A ..........
Comencem amb aquesta, una sèrie de petites biografies, exclusivament esportives, amb les quals no intentem altra cosa que recordar a tots els qui han escrit la història de la nostra natació, posant-la al més alt nivell, ja fos nacional o internacional.
Començarem per la primera dona que va cridar l’atenció sobre l’existència d’una natació a les terres més de l’interior de Catalunya, i que sortia del tancat cercle que, cap els anys 55-60, “manava” la natació femenina catalana, circumscrita pràcticament als clubs de Barcelona, Manresa i Sabadell.
L’estiu del 1957, una nedadora baixava de Vic per a donar una de les sorpreses més grans que hi ha hagut en uns Campionats Absoluts de Catalunya. Es deia Trini Sola, i havia nascut el 1943. A Vic no hi havia piscina coberta (només una de descoberta, de 25m.), i la Trini s’entrenava només els estius, sota la direcció del seu pare, i encara que no li agradava gaire això de la natació, el seu pare la va empènyer una mica, per tal de baixar cap a Barcelona, “a veure que es podia fer”. ¡ Resultat rodó !. Davant la sorpresa de tothom, una “cria” de 14 anys, totalment desconeguda a la “capital” era capaç de derrotar la “flor i nata” de la natació barcelonina, enduent-se’n els títols de 100 i 400m. crol, amb temps de 1,18”8 i 6,25”2 respectivament, guanyant-se, a més a més, la seva selecció per a l’equip català que es desplaçaria a València per a lluitar pel títol estatal de campions absoluts d’Espanya (en aquell temps els Campionats es disputaven per seleccions “regionales”, avui en diríem “autonòmics”, amb dos nedadors per equip). A València, va fer un excel·lent paper perquè encara que va fallar una mica en els 100m., on va ser 5a. amb 1,19”5 (després d’uns 1,18”8 en les eliminatòries), va aconseguir el 3r. lloc dels 400m., abaixant el seu temps fins a 6,11”2, així com el segon lloc del 4x100m.crol. Va ser, doncs, la primera vigatana que va pujar a un podi dels Campionats de Catalunya i d’Espanya en categoria absoluta.
L’any següent, 1958, només va poder conservar el seu títol català de 400m.crol, abaixant el seu millor temps fins a 6,05”5, i aquell mateix any, als Absoluts d’Espanya que van disputar-se a la “dura” piscina de la Casa de Campo de Madrid, va ser 6a. dels 100m., amb 1,17”0 (amb el seu millor temps de 1,16”3 a les eliminatòries); 5a. en els 400m.crol, també amb el seu millor temps de 6,04”3, i, finalment, un altre cop sots-campiona del 4x100m.crol amb l’equip català. Poques setmanes després, el 20 de setembre, a la piscina de Vic, superava l’únic rècord català i espanyol que va superar, en nedar els 800m. en un temps de 12,20”2, superant un rècord que feia deu anys que era al rànquing, els 12,28”5 d’una de les nedadores mítiques de la natació catalana, Enriqueta Soriano, que el tenia des del 27 de juny del 1948.
Com era d’esperar, el seu progrés es va veure sempre condicionat per la manca d’una piscina coberta on poder entrenar-se a l’hivern. Encara que no va tornar a ser campiona de Catalunya, sí que va formar part del 4x100m.crol que va tornar a assolir el 2n. lloc dels Absoluts d’Espanya en els Campionats del 1960 que es van disputar a Barcelona.
Després, ja amb 17 anys, va retirar-se, en uns temps on l’esport femení tenia poques perspectives de continuïtat, oi més, repetim, amb l’endèmica falta d’instal·lacions que hi havia en aquell temps. Va ser una més de les nedadores que, amb excel·lents condicions per al nostre esport, no ha volgut, no l’han deixada, o no ha pogut arribar a les seves màximes possibilitats.
Guillem Alsina
|
