10 CONSELLS PELS NEDADORS

Estima la natació per damunt de tot mentre la practiquis, tant si has de nedar uns 50 o 100m. com un 1.500; braça, esquena, papallona o crol, tant se val. Frueix de la competició, guanyis o perdis; la victòria et fa gran, però més gran et fa la derrota quan l’acceptes amb serenitat, i n’extreus ensenyaments per a posteriors competicions.

Mentre confiïs en ell, creu en tot al teu entrenador. Si et diu per a nedar una competició en una prova de la qual tu no n’ets especialista, neda-la al 100%; si et diu per a nedar-la en un estil que no és el teu específic, neda’l al 100%. Ell sabrà les raons per les quals ho has de fer, encara que tu també tens tot el dret de preguntar-li i de saber quines són aquestes raons. Això sí, no continuïs entrenant-te amb un entrenador en el qual has perdut la fe.

Quan t’entrenis posa-hi tota la teva atenció; no et distreguis, ni permetis que res ni ningú et desviï del què estàs fent. Assimila el millor possible tots els consells del teu entrenador referents a la tècnica dels estils, sortides, arribades, temps dels entrenaments i de les competicions, parcials, ritmes, etc., etc. Sempre recordaré un entrenament del francès Jean Boiteux, campió olímpic dels 400m. crol en els Jocs de Helsinki-1952, quan a la piscina vella de Montjuïc (ara ja aterrada) en un entrenament preparatori dels Jocs del Mediterrani de 1955, era el seu entrenador qui li preguntava a ell els temps que feia a les sèries, doncs era el nedador, i no l’entrenador, el qui havia de saber quin ritme portava, i puc dir que Boiteux poques vegades errava de més d’un segon a les sèries de 100m.

En acabar-se cada entrenament, mira de comentar amb el teu entrenador les sensacions que has tingut; així com els problemes que hagis pogut tenir al llarg de l’entrenament. Un entrenador amb molts de nedadors no pot, en ocasions, atendre’ls a tots, i saber qui d’ells té problemes i qui no. Si en parles amb ell, et podrà ajudar a resoldre’ls. El mateix hauries de fer després de les competicions.

Porta un diari personal d’entrenament, i de les competicions; crec que és un bon mètode anotar els entrenaments que fas; les sensacions que tens en els entrenaments i en les competicions; temps i parcials de les competicions, de manera que els puguis comparar amb els anteriors i posteriors; els escalfaments de cada competició i les sensacions que et deixen, per a poder comparar-los amb els anteriors, i veure quin d’ells pot ser el més adequat per a tu. Anota qualsevol petit detall que a tu et sembli que et pot servir per a millorar el teu rendiment, tant als entrenaments com a la competició. 

Un escalfament no pot ser “standard”, vull dir que no a tots els nedadors els cal, ni han de fer servir el mateix escalfament. Als nedadors més musculats els cal una mica més d’escalfament; als de musculatura llarga i fina una mica menys; als velocistes diferent dels fondistes; el del matí diferent de la tarda, etc. Intenta descobrir tu mateix l’escalfament que necessites en cada cas. Demana ajut al teu entrenador per a aconseguir-ho.

Pren-te seriosament qualsevol competició. Una competició no comença amb el xiulet del jutge de sortides, sinó uns quants minuts abans. Concentra’t uns minuts abans de la sortida; visualitza interiorment la prova, començant per la sortida, seguint per l’estil, els viratges, l’arribada, i, finalment, el marcador, amb el temps que desitges fer. Molts fracassos són culpa d’haver arribat a la sortida sense aquesta concentració.

No t’acostumis a pensar en els teus adversaris; la natació és un esport individual en el qual el més important és, gairebé sempre (evidentment, hi ha excepcions) el temps que tu facis. Tot es redueix, en darrer terme, al teu rècord personal : si tu tens el millor temps del teu club, ets el recordista del teu club; si tens el millor temps personal del teu país, seràs el recordista nacional; si tens el millor rècord personal europeu o mundial, seràs recordista europeu o mundial. El millor que pots fer, crec, és concentrar-te en la teva prova, tot intentant seguir la tàctica que has pensat per a poder fer un bon temps.

Als inicis de cada temporada anota en un paper els temps que t’agradaria fer aquella temporada, i d’altres objectius que consideris importants per a tu. Porta’l sempre a sobre; llegeix-lo cada dia en aixecar-te del llit. Entrena’t tots els dies de totes les setmanes de tot l’any. Com deia un famós entrenador japonès als seus nedadors : “el nedador està bé de salut, no falta als entrenaments; el nedador està malalt, no falta als entrenaments; només mort el nedador falta als entrenaments” (bé, aquí, entre nosaltres, potser tampoc fa falta arribar a aquests extrems). Cerca efectes d’automotivació (quan Dawn Fraser ja era prop d’aconseguir baixar del minut en els 100m.crol i es va comprar un cotxe, va demanar que li donessin la matricula 59.999; alguns nedadors porten apuntats els seus objectius a la taula de fer peus, o els apunten a les parets de la seva habitació, etc.). 

No tinguis mai pensaments negatius respecte de la teva actuació esportiva. Tant les victòries com les derrotes (d’aquestes, com a mínim, per a recordar el què vas fer malament) t’han de servir per aprendre a millorar, tant a nivell esportiu, com personal i social. Recorda sempre que un cop acabada la teva carrera esportiva t’esperen molts més anys de vida, en els que podràs aplicar tot el què has après en la teva actuació esportiva. Pel teu bé, i pel dels altres, serà millor que siguin bons detalls