CARTA  OBERTA  A UNS / UNES   FUTURS / ES. CAMPIONS / ES.

He compartit amb vosaltres més d’una competició. Us he vist divertir-vos, avorrir-vos, estar contents per haver guanyat o per haver fet bons temps, o tristos, i fins i tot plorosos, alguns dels qui heu vist que les coses no us sortien com vosaltres pensàveu i desitjàveu. M’ha agradat, de debò, haver compartit amb tots vosaltres aquests moments. Es bo divertir-se, com també ho és avorrir-se (baldament no sigui que per a valorar molt més les estones divertides) i també es bo estar contentes quan guanyem, com també ho és estar tristes, i fins i tot plorosos, quan no guanyeu, si això us ha de servir per a poder analitzar molt millor el per què dels mals resultats.

Deixeu-me donar-vos uns quants consells, però, que m’agradaria que us poguessin servir una mica de guia en la vostra vida d’esportistes. No pretenc amb això posar-me ni en el lloc dels vostres tècnics, ni, encara menys, en el dels vostres pares, que són, al cap i a la fi, els qui us han de guiar. Però com que soc d’aquells que pensen que “l’experiència és un grau”, m’agradaria donar-vos, potser més que una guia, alguns motius de reflexió, per si, ara o més endavant, us poden ajudar.

Us felicito, a tots els qui guanyeu les competicions, però també a tots els qui us heu classificat rere d’ells. Sobre tot els qui us heu classificat els darrers de cada prova, un lloc que no acostuma a agradar ningú, però penseu que rera vostre han hagut de restar a casa seva molts dels vostres companys, que no han pogut aconseguir les mínimes per a poder “viatjar” als campionats. És a dir, que no sou els darrers; rere vostre encara n’hi ha més.

Quan ho hàgiu fet bé, ja sigui per haver pujat al podi, o per haver abaixat el vostre temps, però també als qui no ho heu fet tant bé, i fins i tot als qui us hagi sortit ¡ FATAL !, deixeu-me dir-vos que ni la felicitat, ni la infelicitat (per desgracia, o per sort, respectivament) no acostumen a durar gaire. Amb això vull dir-vos que els qui us n’heu sortit prou bé, no penseu que ho teniu tot fet, i que sempre serà el mateix. Continueu entrenant-vos amb il·lusió, constància, i voluntat, continueu fent cas dels consells dels vostres tècnics (ningú més interessats que ells en que ho feu bé) per tal de continuar progressant de manera que en els propers campionats no passeu a formar part d’aquell segon grup al qual no li han sortit bé les coses. Recordeu les alegries que us han donat les victòries, i penseu en repetir-les en propers campionats. A tothom li agrada repetir les bones experiències, i oblidar-se’n de les no tant bones.

Per a qui no tingui tanta sort i les coses no us surtin rodones, també un consell. No us desanimeu, si us plau. Analitzeu amb el vostre tècnic les raons que no us han permès aconseguir el què vosaltres esperàveu. ¿ Heu entrenat bé ?, ¿ heu fet cas dels consells que us han donat els vostres tècnics ?, ¿ arribeu a les competicions amb sentiments positius ?, tot pensant que no és el mateix acabar el 16è. que el 24è. Si us heu contestat aquestes tres preguntes amb un ¡ NO !, crec que es l’hora de fer “penitència”. ¿ Oi que us agradaria pujar al podi en les properes competicions ?, ¿ oi que us agradaria poder abaixar els vostres temps ?. Doncs, apa, milloreu; entreneu-vos bé, teniu en compte tot el que us digui el vostre tècnic; treballeu de valent per a reforçar els vostres punts forts, i millorar els febles; és així com aconseguireu aquestes millores que, en els propers campionats, potser us poden dur a formar part del primer grup, i estalviar-vos les males cares i els plors per no haver-ho fet com vosaltres esperàveu.

A la vostra edat, però, crec que el més important és que fruïu amb, i de la natació. Lliureu-vos a la competició amb tota la vostra sana alegria i determinació. Penseu que potser no és tant important el lloc que aconseguiu en les competicions. De vegades (massa vegades, per desgracia) hem vist com els primers d’un determinat campionat desapareixien de les piscines després que, en el següent, “només” fossin segons, tercers, quarts o cinquens. Penseu que quan s’és la primera ja no es té ningú a qui “empaitar”, mentre que els qui porta rere seu darrera, l’empaiten a ell. Per tant, no feu tant de cas del vostre lloc en els campionats. Fixeu-vos una mica més, en canvi, en els temps, que és el que cal anar millorant, amb l’avantatge que el lloc que aconseguiu depèn de si els vostres rivals són millors, o no, que vosaltres, mentre que, el temps que aconseguiu depèn únicament i exclusiva del vostre treball; entrenant-vos bé, segur que podreu millorar. Però sobre tot, torno a repetir, fruïu del vostre esport, competiu i entreneu-vos el millor possible, i els resultats arribaran; en podeu estar segures.

No és cap deshonra, ni cap mal, ser el segon, tercer, quart, o el trenta-tresè d’una prova mentre hagis donat el màxim, el 100%, del teu esforç. No feu cap cas dels qui us diguin que només és important pujar al podi, o fins i tot, que l’únic important és guanyar, ser el primer. Massa vegades hem sentit dir allò de que, “el quart és el primer que es queda sense medalla”, o “al quart li queda la cara de tonto”. No en feu cap cas. Sempre és millor ser quart que cinquè o sisè, i ser quart et pot estimular per a no veure tant lluny el podi. Molts cops el ser primer o darrer depèn, en darrer terme, d’una sèrie de circumstàncies i imponderables que, sovint, s’escapen de les nostres mans, i que fan que no ens permetin arribar a un nivell que, en d’altres circumstàncies, haguéssim pogut assolir perfectament. El què no facis mai és acabar una cursa sense haver donat el màxim del teu esforç, perquè això és una desconsideració envers els teves rivals, els teus companys, els teus tècnics, i tothom qui confia en tu per a fer un bon paper en les competicions.

Concentra’t en el què t’interessa en aquest moment. La natació ha de ser molt important per a tu, però també ho són els estudis. Ambdues coses es poden dur endavant amb èxit, si t’ho proposes. Procura escollir les teves amistats dins l’àmbit de la piscina i de l’escola, per tal d’estar segur que res més et podrà distreure dels teus dos objectius principals. Dins d’un mateix equip tothom acostuma a tenir objectius més o menys similars, i això facilita el poder-los aconseguir. Procura sempre consolidar el lligam entre tu i els teus companys i companyes. Mai no tinguis rivals, sinó amics (sempre recordaré la frase d’un dels meus primers entrenadors quan deia, “només has de tenir rivals entre el xiulet de sortida i l’arribada, la resta del temps has de tenir companys”. Guanyar o perdre, entre amics, sempre té menys importància que fer-ho amb qui tothora es considera el teu rival.

Proposat no deixar la natació fins que no hagis exprimit al màxim les teves possibilitats. En la vida d’un esportista, no tot són “flors i violes”. Hi ha moments en els quals, i per diferents raons, físiques o socials, l’organisme no està en condicions de donar el seu màxim esforç, i els temps empitjoren, sense que hi puguis fer res més que tenir paciència, molta paciència. Tot això pot durar setmanes, mesos, o fins i tot més. La història de la natació mundial està farcida de casos de nedadores que van arribar a un nivell prou alt, després van tenir una “baixada”, per a remuntar-se altre cop al millor nivell, després d’haver tingut prou paciència com per a esperar que les coses s’arrangessin. El fet que una temporada no puguis abaixar els teus temps, no significa, ni de bon tros, que estiguis “acabat”. Torna-hi la següent amb més empenta, i és molt possible que puguis veure que, efectivament, no estaves acabat, i la teva progressió continua.

En pocs llocs podràs estar millor que en una piscina, gaudint de la companyia dels teus amics i amigues, tenint cura del teu cos, i amb gent que t’estima, i t’estimarà sempre, com poden ser directius i tècnics. Potser arribarà un moment que, per qüestions d’estudis o laborals, no podràs entrenar-te cada dia, o potser tu ja no tinguis aquella il·lusió que era la teva uns anys abans. No hi fa res. Si has nedat força durant uns quants anys, ara, fins i tot amb menys entrenament, però posant-hi tota la teva voluntat, podràs conservar un nivell que encara et farà gaudir de la competició, i fins i tot continuar la teva progressió, i, com a mínim, t’allunyarà de certs ambients on res de bo hi guanyaràs amb la teva presència, sense que això, signifiqui, evidentment, que hagis de sacrificar els teus moments de gaudi a la natació.

Acabo ja. M’agradaria veure-us, a tots, any rere any, sabent que heu après a estimar la natació, que us hi dediqueu amb totes les vostres forces, i que progresseu adequadament. No em falteu a cap de les properes cites, si us plau. Que sigueu primer, segon, o trenta-tresè, no m’importa gens. Vull tornar-vos a veure, contents, riallers, però tampoc m’importarà gaire si us veiés plorar, perquè, com l’any passat, o l’altre, o el de més enllà, els campionats no us han sortit bé; això si, competiu sempre amb tota la vostra il·lusió.

Mercès per tot, i perdoneu-me aquest petit “sermó”.

Sempre vostre

Guillem