|
RESPOSTA DELS REIS D’ORIENT A LA CARTA D’UN NEDADOR
6 de gener del 2010.
Benvolgut nedador. La veritat és que tots tres, els meus companys Gaspar i Melcior, i un servidor Baltasar (que m’ha tocar llegir-la), ens hem quedat una mica bocabadats en llegir la teva carta. Mai, en els segles que portem repartint regals en aquesta nostra diada, ens havíem trobat amb una carta que ens demanés el què tu. Ens has fet perdre molt de temps, i hem hagut de pensar molt i molt abans de trobar-hi una resposta, i encara ha estat mercès a l’ajut d’un dels nostres patges (gran afeccionat a la natació, i, segons ens ha dit, un gran “fan” d’un tal Michael Phelps, que diu que és el millor nedador de tota la història de la natació), que podem contestar la teva carta. O sigui que aquest any et contestarem, però, si us plau, no ens tornis a ficar en un embolic com aquest, perquè aquests dies tenim molts feina, i no podem perdre el temps amb cartes com la teva. Nosaltres anem per feina, i ens movem en demandes concretes i materials (nines, trens, telèfons mòbils, ordinadors, etc., etc.).
De bell antuvi ja et podem dir que no ens és possible atendre la teva demanda. Després de discutir-ho un parell d’horetes, hem arribat a la conclusió que no tenim facultats per a concedir-te el què tu ens demanes. El nostre patge (que és qui ha portat el pes de les converses, perquè nosaltres de natació, sincerament,.....ni un borrall), ens ha dit que si tots els nois i noies de la terra ens demanessin el mateix, a les competicions de natació no s’hi cabria, de tanta gent que hi hauria. O sigui que ens ha suggerit (i en aquest cas, i encara que nosaltres són els qui manem, la seva paraula ha estat la darrera), que en lloc de concedir-te el que ens demanes, et diguem què has de fer per a aconseguir-ho, i que encara que no sigui 100% segur, els seus consells et poden ajudar molt, encara que, torna a dir-t’ho, la teva demanda mai no es pot garantir al 100% (o sigui que si falla, nosaltres ens en rentem les mans; les protestes al patge Joan d’en Baltasar). Doncs, aquesta és la carta que ens ha redactat aquest nostre ajudant. Llegeix, i després.....espavila. No podem fer-hi més.
En principi has de tenir una gran paciència. La naturalesa, i les teves condicions innates per a la natació, han de fer la seva via (nosaltres no tenim facultats per a avançar-nos-hi), i fins que no hagis desenvolupat ben bé el teu organisme, entrenant al llarg d’uns bons vuit, deu, dotze, o fins i tot més, anys, no estaràs en condicions de poder anar a una d’aquestes grans competicions. Per tant, primera condició, has de tenir una gran afecció a aquest esport, per tal de superar els mals moments que segurament tindràs al llarg de tots aquests anys, oi més tenint en compte que una sessió d’entrenament de natació no acostuma, per molt que ho vulguin l’entrenador i/o el nedador, a ser un esdeveniment gaire divertit.
No obstant això, el possible avorriment dels entrenaments, els hauràs de fer tots amb la màxima concentració i interès. Sense aquesta actitud positiva, un entrenament no et servirà absolutament de res, el què voldrà dir que has estat perdent el temps, i la possibilitat de desenvolupar les teves facultats físiques, psíquiques, i tècniques per tal d’aconseguir un nou progrés que et dugui als teus objectius. Tot això vol dir : atenció als consells del teu entrenador, tant si són d’ordre tècnic (millorar el teu estil en les quatre especialitats de la natació, per tal que arribi a ser el més perfecte possible, doncs sembla que sense això és difícil arribar a ser un gran nedador), tàctic (la forma d’acarar les competicions, i amb els entrenaments), o personal (parlar amb l’entrenador sobre tots els dubtes que tinguis, siguin relacionats amb la natació, o amb d’altres aspectes de la teva vida, consells sobre dietètica, etc.). Vol dir també estar amatent al rellotge, seguint el teu progrés cronomètric en els entrenaments, sabent tots i cadascun dels temps que fas a les sèries nedades als entrenaments, per tal de proposar-te nous reptes en els següents, i continuar progressant; si no progresses en els entrenaments serà difícil que ho facis en les competicions.
Vol dir també, intentar dur una progressió continuada. Fixar-te cada inici de temporada, juntament amb el teu entrenador, els objectius intermedis que hauries d’assolir, per tal d’aconseguir la progressió que et permeti aconseguir l’objectiu final, és a dir, aquestes competicions amb les quals sembla que somiaràs a partir d’ara. I no et desanimis per a res, si alguna temporada no assoleixes els teus objectius parcials. En Joan diu que això acostuma a passar un any o altre en la vida de qualsevol nedador, però que això només ha de servir-te per a començar amb forces renovades la propera temporada, disposat a assolir els nous objectius que us hagueu fixat tu i el teu entrenador. Un, diguem-ne “fracàs” temporal, no ha de ser altra cosa que un “esperó”, i no un “fre” a la teva ambició d’arribar als teus objectius finals.
Vol dir també, tenir cura del desenvolupament més eficient possible en l’aspecte físic, és a dir, la preparació física. A molts nedadors no els agrada fer-la, però cal tenir en compte que és una activitat molt important dins de l’entrenament del nedador, i en la qual cal posar-hi el mateix interès i dedicació que el què fas a la piscina. I encara que de vegades, queda relegada a un segon nivell, quan potser ja no tens gaire temps per als entrenaments a la piscina, sempre pots treure una mica de temps per a una bona sessió de preparació física; només cal parlar-ne amb el teu entrenador, i et donarà els consells adients per tal de fer-la. Sempre recordaré el cas d’un gran “delfinista” que vareu tenir a la vostra Catalunya, en Josep Claret, que aprofitava els moments lliures durant el dinar, per a “cultivar” la flexibilitat dels seus turmells, fent-los rodar incansablement, assegut a la cadira mentre continuava xerrant amb els amics. És una manera guanyar temps. O també recordo el cas dels nedadors australians d’aquella daurada època del 1956-1960, amb el què podríem dir-ne unes mini-sessions de preparació física “casolanes”, amb un programa de 15-20 minuts d’exercicis, abans d’anar-se’n al llit, i en llevar-se. Era un perfecte complement al seu programa de preparació física.
Vol dir també, dedicar el màxim temps possible a l’entrenament, i, quan calgui, o sempre que puguis, algun entrenament suplementari; diguem els dissabtes, i/o diumenges, i/o els dies festius, per tal de suplir els entrenaments que s’hagin pogut perdre per qüestions d’estudis, malalties, o qualsevol altra causa. I vol dir també, fer algun complement, fora de l’entrenament “oficial”, per tal de millorar algun dels teus punts febles (recorda que les curses es guanyen aprofitant els punts forts, i es perden per culpa dels punts febles), com feia, per exemple, el famós Don Schollander, campió olímpic dels 100, 400, i els tres relleus, en els Jocs Olímpics de Tokio-1964 (el patge Joan dixit), que quan s’havia acabat l’entrenament feia, voluntàriament, uns 4x500m. peus per acabar d’”arrodonir” la potència del seu cop de cames; o, encara que no sigui un exemple de natació, el no menys famós basquetbolista iugoslau (croata per a ser més exactes) Drazen Petrovic, que alguns dies, en acabar els entrenaments, es quedava a la pista per a fer un entrenaments suplementari de 500 tirs a cistella.
Potser trobaríem algun altre consell. Et prometem que si el nostre patge en recorda algun altre, t’ho farem saber l’any vinent. Per ara, diu que ja en tens prou. Tens molts anys per endavant, i necessites pair aquests que t’hem donat. En Joan, el nostre patge, et recorda que, tot i seguir aquests consells al peu de la lletra, no et dóna el 100% de probabilitats d’arribar a ser en alguna d’aquestes competicions que tu vols, però si que tindràs moltes possibilitats de ser-hi. Ara, has de ser tu qui diguis si realment vols arribar-hi. Ningú pot fer-ho per tu. Ets, com aquell qui diu, totalment sol davant del perill. ¿ Paga, o no paga, la pena sacrificar un cert estil de vida, per un altre ?. Aquesta és una pregunta que t’has de fer, i, alhora contestar-te-la, tu mateix.
Nosaltres et desitgem molta sort, i esperem que d’aquí uns anys et puguem felicitar per haver estat en una d’aquestes competicions en les quals sembla que tant t’agradaria ser-hi......¡ ah !, i si pot ser dalt del podi, encara millor (si més no és el què diu en Joan, el patge que intentarà vetllar el què pugui pels teus èxits).
Sempre teus
Gaspar, Melcior i Baltasar (i el patge Joan).
|
